6 ago. 2009

SOBRE LA SAVIESA QUE NO S'ALLOTJA EN LA MENT



Quan obris el cor, veritats es desvetllaran . No obstant això , la comprensió tan fàcil no vindrà perquè el llenguatge és el del silenci i la seva paraula, la ment humana no és capaç de comprendre, però hi ha llavors un camí fi , estret i delicat , el qual és el discerniment , que contempla l'ull espiritual .
Quan la virtut s'exalta , la mística contemplació , la humilitat t'eleva i t'aixeca i et revela encara més del que t'il·lumina la llum del sol . Sigues caute, pacient i prudent , que el saber no és una paraula fugaç i no és tampoc un argument per a un combat doctrinal. És sempre proper a la revelació espiritual.


El conèixer l'essència de les coses i el saber és estendre la teva mirada ja profunda en un horitzó espiritual , on ja no necessites paraules , perquè la bellesa ha superat la saviesa .
I tu ja no ets tu , és solament la realitat, i és així llavors que el blau del cel i del profund mar s'han fos en UN, solament amb el temps i l'eternitat , com el vent i l'espai, com el cor i el sentiment,com la raó i la paraula, com la mirada de dos éssers que s'estimen , que encara que els allunyis i els distanciïs, mai en veritat els podràs separar.
I és així que, una acció espiritual es converteix en un fet real, el qual ha descobert allò que és permanent.
Sigues doncs conscient que la Veritat supera la saviesa doncs la seva aroma és la bellesa de l'esperit , que tot l'aplaca , que tot ho calma i que tot ho resol com si prenguessis en una copa d'aigua clara i pura. Ja et saciaràs de tota sed i queda llavors l'experiència suprema. Doncs la Veritat té un nom que pocs poden repetir , i aquest és l'Amor Incondicional.
Autor: Oscar Basurto Carbonell.

No hay comentarios:

Publicar un comentario