28 dic. 2008

DESPERTAR EN LA CONSCIÈNCIA

En la serenor de la meva ànima,
en el fons del meu cor,
en el silenci interior...

Hi trobo una VEU, insistent.
Un propòsit que anhela, la seva realització,
una comprensió que irradia, senzillesa i amor.
JO SÓC, EN TU, EN TOT ÉSSER.

Selecció d'escenes del film Baraka del director Ron Fricke (1992)

24 dic. 2008

Foscor encegadora

No vaig saber mai del tot qui era fins que vaig poder-te veure.
La meva inmensitat no donava cabuda al temps, i va tornar-se foscor... encegadora.
Es va forjar una ilusió i vaig sentir-me dens, cada cop més dens.
La ilusió es tornà en forma, i la forma se m'hi assemblà.
Ha passat ja molt temps. He havitat moltes formes i... avui, gracies a elles, entenc que totes van ser, un fidel reflexe d'aquesta ilusió.
Ara, ja no temo la meva foscor, les meves formes i jo, SOM UN.
JO SÓC, allò que sempre he estat en elles.
Ja no em sento dens, la meva llum és AMOR, UNITAT TOTAL.

15 dic. 2008

El jardí del meu avi - El cicle vital explicat per als infants

Maria Àngels Gil Vila (Escriptora) i Mabel Piérola (Il.lustradora) introdueixen als infants amb aquest conte en la comprensió del cicle vital. A la naturalesa, tots els éssers vius neixen, es desenvolupen i, en algun moment, desapareixen, i els humans no som una excepció. Ens agradi o no, la mort és un fet més, una part de l'existència. Aquestes són les regles del joc... i de la vida.



El Jardí del meu avi
Escrit per Maria Àngels Gil Vila
Il.lustrat per Mabel Piérola
edicions bellaterra
ISBN: 9788472903504
http://www.casadellibro.com/libro-el-jardi-del-meu-avi/2900001189263

4 dic. 2008

Les nostres imperfeccions

Nasrudin Hodja te l'ofici d'aiguader. Dia a dia reparteix aigua per els pobles veïns.Des del pou més pròxim, tragina dos grandíssims cantirs per llargs camins amb l'ajuda del seu ase tant estimat. Un dia observa que un dels cantirs té esquerdes i perd aigua, s'apropa a casa del terrisser, en compra un de nou i guarda el cantir esquerdat al magatzem.
No passa més d'una lluna que tot de sobte se'n torna al magatzem amb la intenció de recuperar aquell vell cantir.
Amb gran sorpresa escolta com a aquest li parla dient.
... Estic molt avergonyit perquè les meves esquerdes fan que perdis l'aigua de la que vius. No sé pas perquè vols tornar a traginar-me...
Nasrudin li diu. Estimat cantir, els camins per on
passem son ara ben secs i el meu ase no troba pas cap herba per a menjar.
La teva imperfecció produeix coses bones de les quals me n'he adonat ara que les hem trobat a faltar.
Conte sufí.

El silenci

Quan el silenci arriba, s'aquieta la meva ànima. El temps deixa de ser un problema. Allò que faig ja no és pas tant important. Allò que penso, tampoc ho és. Quan aquest moment arriba, puc parlar-te i se que tu també m'escoltes. Les paraules, no obstant, son innecessàries. Nosaltres ho sabem, i... el nostre univers... també. (magimurgui08)
------------------------------------------------------------------------------------

Fer de cada moment un espai de serenitat i contemplació, no depen pas d'allò que ens envolta. Una humil actitut d'acceptació i respecte sincer a tot allò que som i la circumstància en la que vivim, fa possible que el silenci arribi. Un silenci interior, que no s'allunyarà ja mai més de nosaltres, i que ens confortarà en tot moment.